Rêveries

Posted 13/05/2012 by jcatala
Categories: jc

Ha passat un temps d’ençà que assistírem a la representació de les Bacants d’Eurípides, als Vívers de València.
Ovidi Montllor feia de Dionís, fill de Sèmele, vingut a Tebes per venjar la injúria contra la seua mare, amant de Zeus.
Unes nimfes dansaires surgien al bell mig de l’obra teatral, amb balls frenètics, com una mena d’histèria col.lectiva que ens transmetien per fer-nos prendre delit.
Follia i saviesa anaven entrellaçades. Hui encara en són com lligams de les nostres febleses que de vegades hem lamentat i d’aquells aprenentatges gratificants que empresonen l’enteniment.



En pareille fête autrefois je l’ai vue,
ses longs cheveux épars, courante, demie-nue:
en ses bruyantes nuits Cythéron n’a jamais
vu Ménade plus belle errer dans ses forêts.

André Chénier